El nou projecte de línia elèctrica per a unir les subestacions de Benicull de Xúquer i el Brosquil (Cullera) manté la meitat del traçat aèri rebutjat inicialment, i augmenta la seua capacitat de 132 a 220 kilovoltios. L'empresa ha passat per alt les al·legacions aportades en el seu moment pels ajuntaments de Corbera, Llaurí, Mancomunitat de la Ribera Baixa i desenes de propietaris afectats. La direcció general del Medi Natural de la Generalitat va emetre informe desfavorable el passat estiu.
El traçat discorria pels arrossars de la zona humida protegida de la ribera sud del Xúquer i l'Estany. Autoritats locals van suggerir la seua sorterrament i l'Ajuntament de Corbera va cedir els seus camins rurals per a tal fi.
La línia ara dissenyada planteja dues alternatives. Ha estat donada a conèixer sota un pla de participació pública impulsat per la pròpia Iberdrola.
La proposta principal comença enterrada en el terme de Benicull para eixir a la superfície a Corbera i Llaurí i torna al subsòl per a travessar els arrossars. L'empresa s'empara que la majoria d'aquest traçat serà situat en zones de cultiu d'arbres. Discorre al costat de la AP-7 sobre torres de poc més de 60 metres d'alçada i més a prop de les poblacions que en el disseny original.
La companyia ha obviat que al costat de l'autopista existeix un camí de servitud on podria ser enterrada la nova xarxa, tal com van demanar les autoritats comarcals i van suggerir els propietaris afectats.
També menyspreen la proximitat del LIC que ha de salvaguardar la integritat de la serra de Corbera (les Fontanelles va ser declarat recentment Paratge Municipal Protegit); l'ermita de San Miguel, el Castell i la pròxima protecció medioambiental de la muntanya de Llaurí. La nova proposta també afectaria lleument al terme de Polinyà.
L'alternativa secundària, també soterrada en Benicull, ha estat traçada, sobre les mateixes grans torres, cap al Xúquer per Polinyà, Riola, Sueca, Fortaleny i Cullera. Tant en un com en l'altre, les grans torres per a sostenir el cablejat se situaren més prop de les poblacions que en la proposta descartada. L'impacte paisatgístic seria més que notable en les dos alternatives suggerides.
Paral·lelament a tot açò, en els voltants de la bassa del Pansero (Llaurí), molt a prop de l'alternativa principal que ara proposen, la mateixa empresa prepara una conducció elèctrica subterrània per a alimentar l'energia elèctrica necessària per a bombejar l'aigua del transvasament Xúquer-Vinalopó a través del túnel de la serra de Corbera.
Per últim, Iberdrola proposa una particular enquesta als municipis, persones i col·lectius afectats, tant per al traçat com per a la sub-estació del Brosquil (ubicada junt a un futur nucli de vivendes) que es pot trobar en la seua pàgina web (està al final del document de 4,4 Mb i 4,3, respectivament, i són els mateixos que inserim al final d'aquesta notícia).
DOCUMENT:
PLAN DE PARTICIPACIÓN PÚBLICA DEL PROYECTO DE LÍNEA ELÉCTRICA A 220 kV, DC, ENTRE ST BENICULL Y ST EL BROSQUIL (4,4 Mb)
PLAN DE PARTICIPACIÓN PÚBLICA DEL PROYECTO DE SUBESTACIÓN TRANSFORMADORA 220/20 KV EL BROSQUIL
NOTICIA RELACIONADA:
El Consell admet que la línia d'alta tensió Benicull-Cullera no ha de creuar la marjal protegida
Comparteix:
Facebook| < Anterior | Següent > |
|---|
Aquests són els antecedents. Ara, com va el projecte? Doncs bé, l’alcalde va negociar que pel terme de Benicull anara soterrada. I la resta? Com se sol dir per aquestes contrades: “ca ú, panye”.
Ara ja fa mesos el ple de l’Ajuntament de Corbera va aprovar una resolució contra la instal·lació de la línia aérea i la van enviar a tots els grups polítics representats en la Diputació de València (PSOE, PP, EU). Ni PSOE ni PP feren cas d’aquesta petició, tot i que l’alcalde de Corbera és assessor del seu grup en la Diputació de València. Però clar, el diputat provincial d’aquesta comarca és Ernesto Sanjuán, alcalde de Cullera, i de b...