Riberabaixa.info

Si hem de parlar de ciutat haurem, inevitablement, de partir d’un consens sobre què és ciutat. No és tasca fàcil. Però analitzant la bibliografia comprovem que un element comú a gairebé totes les definicions, és l’espai. L’espai públic, més exactament, i les seues funcions.

Si açò és així, implica que el ciutadà ho és, en part, en la mesura en que té accés a l’espai públic i aquest tinga les condicions necessàries. Vet així que hem arribat a parlar de ciutadà, espai i condicions.

L’espai públic continua sent un element imprescindible per a que pugem exercir de ciutadans. La plaça, el carrer, els mercats, els parcs i jardins... són el lloc on, a través de les relacions d’intercanvi, millor ens manifestem i realitzem com a ciutadans i, en conseqüència, com millor es cohesiona i evoluciona la ciutat.

Però no val qualsevol espai. No si volem parlar de ciutat digna i sostenible. Són múltiples les condicions que configuren l’espai públic, però hi destaquem el verd.

Qualsevol indret és més valorat per la població si hi ha vegetació. Però a més, la vegetació urbana desenvolupa importants funcions: regulant el microclima, incrementant la biodiversitat, millorant el paisatge (visual, sonor i olfactiu), suavitzant l’entorn, etc.

És per tot això que l’espai públic i el verd urbà fan ciutat, donant qualitat de vida. Ja que hem dit que l’estatut de ciutadà l’abastem en tant i quant accedim a l’espai públic, siga el que siga aquest i pel motiu que siga, millorar aquests espais millora la nostra condició de ciutadans.

I centrant-nos en el verd urbà, sent part consubstancial de la ciutat i constituint element de qualitat de vida, s’ha de treballar desterrant la improvisació, la visió a curt termini, les solucions puntuals, sectorials i simplistes.

És més, la planificació, gestió i manteniment del verd urbà s’ha d’integrar en una política municipal global, a llarg termini, multidisciplinària, participativa i adaptativa, i destinant-hi els recursos humans i econòmics necessaris. No és poc, però és el futur i podem proposar ací alguns dels principis bàsics d’aquesta política municipal:

- Participació ciutadana i gestió democràtica. Junt a la participació dels òrgans de govern municipal en la definició d’objectius i línies estratègiques, s’han de crear també canals de participació ciutadana que permeten incorporar les preferències ciutadanes, les situacions específiques dels barris i, fins i tot, l’aportació del veïns en el disseny i gestió del verd urbà.

- Establiment d’indicadors per a determinar el nombre, dimensions i distribució dels espais públics verds. La distància de bosses de població a l’espai públic verd s’ha d’analitzar, per assegurar-ne l’adequada accessibilitat.

- Índex de permeabilitat. És una superfície formigonada i amb arbres un espai verd? Evidentment no. Depenent de quin ús tinga l’espai (planificació integral), serà adequada o no aquesta solució.

- Superfície necessària per als arbres. Error tan freqüent com no introduir arbres és, sovint, introduir-ne en excés o en llocs i condicions no adequades.

- Selecció multicritèri d’espècies i equipaments. No qualsevol espècie en qualsevol lloc. S’han de considerar les condicions ambientals i climatològiques, i també les condicions d’ús (espai pensat principalment per a xiquets, per a gent gran, per a jugar, per a caminar...).

- Jardins especials. Pensem que en determinades ubicacions poden anar horts que al mateix temps que actuen com zona verda, tindrien altres funcions.

- Corredors verds. Actuant com eixos connectors entre zones verdes i altres espais, no sols donen major funcionalitat a la ciutat, sinó que milloren la mobilitat i el paisatge. No oblidem que els paisatges tradicionals mediterranis, constituïts per un mosaic on s’intercalen nuclis urbans, zones naturals i conreus, són visualment i ecològicament més valuosos que aquells altres més homogenis, i açò és un suggeriment per al disseny del nostre espai públic i del verd urbà: diversitat, mosaic i connectivitat.

- Protecció i integració d’elements singulars. Arbres aïllats, de grans dimensions o de considerable edat, en espai públic o privat, són elements que cal conservar. Però, a més a més, integrar dins d’una xarxa verda urbana, ja que són referents històrics i culturals en molts casos, i, sempre, una bona oportunitat per a introduir més diversitat en la ciutat.

- Jardineria ecològica. L’adequada selecció i combinació d’espècies, les associacions i rotacions, poden reduir considerablement el consum d’aigua, així com l’ús d’herbicides i plaguicides.

Joan F. Aguado Sáez