Riberabaixa.info

El Manhattan de Cullera, colossal despropòsit urbanístic, acumula motius de retard. Pendent encara la seua connexió amb la N-332 --quant als accessos--, i sense el vist i plau de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer --quant a l'abastiment d'H2O--, el nou escull és ara la ubicació de l'artilugi necessari per a canalitzar l'electricitat fins a la nova multitud ociosa. Sembla que uns i altres no tenen massa clar on posar-lo, i els ecologistes han respirat alleujats, com si aquestes dilacions foren alguna cosa més. Impediments, per exemple. Però no --ai!--, d'impediments res. Senzills entrebancs burocràtics, i prou. Perquè l'única dificultat que troba la imminent protuberància gratacelística de Cullera --totalment contrària al sentit comú i al respecte pel medi ambient-- és de tipus administratiu. A l'aparició immediata d'un mini-Benidorm junt a la desembocadura del Xúquer només li falten mers tràmits; s'ajorna, però no es paralitza, cosa que, ben mirat, no constitueix cap raó per a l'optimisme.

 

Més que construir, a Cullera li caldria derruir: sobretot esperpents com els que arrebossen l'«Illa dels Pensaments» --el nomenet deu ser pels nefastos que tingué qui dedidí construir just on trenca l'onatge--, o com els que devoren --literalment-- l'emblemàtic promontori local. Si en altres llocs estan demolint-se, per imperatiu legal, edificis construïts massa prop de l'aigua, ¿per què a Cullera no? Si està prohibit el formigó amfibi, ¿per què no el de muntanya? ¿No és l'una tan medi natural com l'altra? I si es va detindre, ja fa dècades, l'aberració immobiliària que planava sobre l'espinada cullerense, ¿com és que després va ser tolerada uns metres més avall?

 

Tota la «culpa» no és, tanmateix, dels polítics que permeten, ací com allà, la construcció mediambientòfaga: ells tan sols faciliten la temptació, tiren l'ham. Els qui «piquen» --i pequen-- són els compradors que, atrets per l'eròtica barroera de l'estiueig plebeu, paguen el que faça falta per un habitacle al bell mig de la natura. O aplaudeixen bajanades tan grosses com la conversió d'aqueix lletrerot estrafolari que tots coneixem en un festival de llum i color digne de figurar al llibre Guinness.

 

Jo us diria un parell d'arguments per a estampar gratis Cullera en el punyeter llibret.