Riberabaixa.info

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), La Unió de Llauradors i Ramaders (La Unió), Unió de Xicotets Agricultors (UPA-PV), Jóvens Agricultors–ASAJA Alacant i FEPAC-ASAJA Castelló rebutgen la valoració que ahir van realitzar sobre la marxa de la campanya citrícola tant la consellera d'Agricultura, Maritina Hernández, com la secretària general del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural, Alicia Villauriz, per a descartar la necessitat posar en marxa un pla de xoc.

 

És més, les organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana lamenten molt especialment que el seu responsable autonòmica  considere “raonables” els preus que reben els citricultors durant estos mesos quan en la pràctica és un clamor la ruïna que estos suposen ja que en la majoria de casos el productor ni tan sols podrà cobrir els costos. Per no parlar dels milers de productors que, afectats per la falta de demanda i l'extensió de la venda ‘a resultes', han vist com les seues clementines –desenes de milers de tones d'elles– S'han quedat sense arreplegar en l'arbre.

 

En primera instància, els representants dels citricultors volen desmentir que les dificultats per les quals travessa el sector siguen de caràcter conjuntural. La gran quantitat de parcel·les citrícoles que s'han abandonat a la seua sort durant estos últims anys així com la falta de relleu generacional són el millor reflex que els problemes del sector són evidentment estructurals. Almenys així ho són per a aquells que els vullguen apreciar  perquè –rom resa la dita- ‘no hi ha pitjor cec que el no vol veure, ni pitjor sord que el que no vol escoltar'. Però sent tal cosa així, és evident que la situació que s'ha consolidat durant estes últimes setmanes és molt més greu que una “tensa” conjuntura en els mercats, com ho van descriure ahir des de sengles administracions. Una valoració que sorprén en tant es contradiu amb la pròpia estadística emanada de l'Observatori de Preus del Ministeri de Medi Ambient que a finals de setembre parlava d'un preu en origen per a la clementina de 0,25 euros/kg i que 20 dies després ho deixava en 0,15 euros/kg, la qual cosa suposa confirmar un afonament en temps rècord del 40%.

 

El sector productor estima que a l'acabar el mes de novembre la cotització mitjana aconseguida per la clementina se situa en 0,11/0,12 euros/kg, açò és, a menys de la mitat del llindar que permetria al productor cobrir els seus costos. En taronges, la situació és pareguda o inclús més greu perquè les cotitzacions del mercat en fresc se situen per davall de tal quantitat i els preus de la indústria de sucs ni tan sols cobririen els costos per a la recol·lecció. És més, atés que la venda ‘a resultes' s'ha estés a la major part de la producció ja comercialitzada, les associacions de citricultors esperen que quan arriben les liquidacions es confirmen xifres per al productor encara si és possible menors o inclús negatives.

 

Els representants dels citricultors lamenten l'actitud que manté el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural en tot este assumpte però encara entenen menys la de la consellera Maritina Hernández, a qui se li pressuposava un major grau de compromís i, sobretot, de coneixement de les circumstàncies del sector citrícola valencià per evidents raons de proximitat. En este sentit, costa entendre que, just un dia després que decidira ampliar la campanya de compres de clementines per a fer promocions de suc, la consellera manifeste que tant el comerç com les cooperatives “estan treballant a un ritme adequat, estan fent les seues expedicions a mercats a un bon ritme i es manté la tensió adequada a uns preus que són raonables per a tota la cadena”. Si tan idíl·lica fora la situació, per què la Generalitat està adquirint clementines de destrio en compte d'aquelles amb calibres i condició comercial òptima per a fer suc?

 

A les organitzacions agràries els preocupa igualment que qui hauria de mediar per a reordenar la situació, per a coordinar les actuacions amb altres Administracions només es preocupe de tractar de desmobilitzar els agricultors descontents per a així justificar la seua pròpia passivitat. En este sentit, les associacions ratifiquen que, enfront de la complaença mostrada per la consellera, sí que existixen des de fa temps multitud de mesures posades damunt de la taula de les administracions que encara estan pendents de ser debatudes.

 

En primera instància, el sector lamenta que no s'haja atés la possibilitat de retardar la data de presentació de contractes de la indústria de sucs. Per al futur, i a fi d'evitar el caos burocràtic provocat entre els citricultors, les associacions reclamen al Govern central que s'elimine el període transitori del pagament únic de cítrics. De la mateixa manera s'insistix en el fet que El Govern avanç en l'aprovació d'una assegurança de costos i d'una Llei de Comerç que acabe o minimitze almenys els abusos generalitzats en els marges comercials i l'abisme existent entre els preus en origen i destí i que prohibisca la pràctica del ‘a resultes'. A curt termini, hauria que reforçar els controls de qualitat i fitosanitaris per als cítrics procedents de tercers països i mediar davant de Brussel·les perquè la mesura poguera estendre's en la resta de països europeus.

 

A l'Administració autonòmica se li ha reclamat fins a la sacietat que arbitre un sistema de concertació social agroalimentari, tal com està previst en la Llei de Desenrotllament Rural valenciana. També se li ha reclamat reiteradament que condicione la concessió d'ajudes a la indústria agroalimentària a aquelles empreses que en el camp compren a preus justos i dignes. Se li ha inquirit igualment perquè potencie aquella investigació més útil per al sector, com la referida a les noves varietats i patrons, la lluita biològica i la mecanització de les labors citrícoles, sobretot, de la recol·lecció. De la mateixa manera, convindria recordar que fa quasi un any i mig que no es té cap notícia de l'Observatori de Preus Agraris de la Comunitat Valenciana.

 

A curt termini, s'ha insistit en el fet que la promoció de clementines per a sucs impulsada tinga un tonatge significatiu i que siga abonada per actuacions semblants en altres autonomies citrícola i inclús compte amb finançament estatal. En idèntic sentit, en el seu moment es va denunciar que el gastat pla de reconversió varietal de cítrics en absolut serviria per a regular la producció si es manté la superfície -18.000 hi ha en tota Espanya- i el mínim pressupost aprovat, per la qual cosa convé ampliar-ho. De qualsevol manera hauria que matisar que en els seus actuals termes, com en el cas de les promocions en l'estranger que la consellera també destaca, en absolut servirien per a alleujar un problema que afecta exclusivament els productors.

 

Si a la crisi de preus i rendibilitat sumem la irresponsabilitat política que suposa negar la realitat és evident que estan més justificats que mai la realització d'actes reivindicatius contundents.